BIOGRAFIA D'EN JOSEP MARIA CASTELLS I ANDILLA

per Desideri Díez Quijano

Josep Maria Castells i Andilla és ben conegut per la seva tasca folklòrica. Tota una vida dedicada a la recerca i divulgació de les danses tradicionals. Una labor reconeguda i enaltida al Principat, les illes i la Catalunya Nord. És un dels prohoms del nostre país, company i col·laborador de Joan Rigall, Aureli Capmany, Joan Amades i tot el grup de mestres que han fet possible el desvetllament del nostre sentit patriòtic.

Nat a Barcelona, al 3r. pis del núm. 12 del carrer del Rec Comtal (foto de l'esquerra), al barri de Sant Pere, el 30 d'octubre de 1897, l'únic fill del matrimoni celebrat el dia 5 de gener de 1897 entre Emili Castells Elias (Barcelona, 1869 - Barcelona, 1909), empleat d'una cereria, i de Carme Andilla Amorós (Barcelona, 1875 - Barcelona, 1945). 

Als onze anys perd el seu pare d'accident de treball i, un any més tard, la seva mare el fa entrar a l'Orfeó Català per aprendre solfeig, gràcies al suport econòmic del propietari de la cereria on treballà el seu pare.

Als quinze anys, ja com a cantaire, fa la primera sortida a Madrid i va cantar la Novena Simfonia de Beethoven.

Als disset anys acaba l'estudi de solfeig i és soci corista amb els homes, a la corda de segons tenors. Viatja amb l'Orfeó Català a París i Londres, per donar varis concerts.

Als divuit anys coneix el mestre Joan Rigall. A Castells l'autoritza la seva mare a formar part de l'Esbart Folklore de Catalunya. Per la seva forta afecció, bona voluntat i habilitat, obté la confiança plena de Rigall que li proposa formar part de la Junta Directiva. Entra en funcions de secretari.

Durant els anys que segueixen són innombrables les actuacions per tot arreu, destacant les que varen fer-se al Frontó Comtal, a Barcelona, amb estrena de moltes danses davant un públic ben entès en la matèria, l'any 1923.

L'any 1924 es produeix una escissió dintre l'Esbart i, el senyor Rigall, forma l'Institut de Folklore de Catalunya, continuant el senyor Castells al seu costat. La seva tasca és ensenyar les danses a tots els Esbarts que els demanen ajuda. A Castells l'han fet Delegat i viatja, al costat de Rigall, recollint material i aportant coneixements a tots els interessats en aquest moviment cultural.

El dia 16 de juliol de 1925 contrau matrimoni, a la Basílica de Montserrat, amb Assumpció Petit Grau (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1974), filla de Francesc Petit Giol (Horta, 1830 - Barcelona, 1903), fabricant tèxtil, i de Joaquima Grau Berenguer (Barcelona, 1856 - Barcelona, 1923). Aquest matrimoni donaria com a fruit cinc fills: Montserrat (maig 1926), Josep Maria (juny 1927 - setembre 1927), Roser (agost 1928 - gener 2004), Josep Maria (desembre 1931 - octubre 1996) i Maria del Carme (octubre 1933).

Precisament la mort del seu fill, afegida a la fràgil salut de la petita Montserrat, fa que la família marxi a viure a Horta, cercant aires més sans que no pas els del centre de Barcelona.

L'any 1929, i com a mestre auxiliar, dirigeix l'Esbart del Foment Hortenc, Delegació de l'Institut de Folklore de Catalunya. Fins el 1936 va tenir molta activitat, amb gran puixança, dissortadament trencada per la Guerra Civil. És de destacar la Festa de Valldoreix l'any 1931; la inauguració del baixador del ferrocarril, línia Sabadell - Terrassa, en la que prengueren part el Cos de Dansa de l'Institut de Folklore de Catalunya i l'Orfeó de Sants.

Tot just acabada la Guerra Civil, Castells dirigia un Esbart Dansaire en el Centre Parroquial d'Horta, amb la col·laboració d'una deixebla seva, la Paquita Rius.

El dia 4 de febrer de 1946, Josep Maria Castells funda oficialment el Grup Folklòric d'Horta, secció del Centre Parroquial. L'entusiasme de Jaume Iglésies, Manuel Bel i mossèn Pere Codina va fer possible la creació d'aquest grup que el mestre Castells va dirigir, després, durant vint-i-cinc anys. Varen estrenar senyera, brodada per la deixebla Esperança Costa i l'amiga Teresa Fumadó, ara vídua d'en Manuel Bel.

L'any 1947 i amb motiu de celebrar-se les noces d'argent de l'Orfeó Montserratí del C. P., té lloc un festival al Palau de la Música Catalana i el seu Esbart hi col·labora.

L'any 1948 és de destacar l'actuació a l'envelat de Castellserà, poble d'un altre folklorista, en Valeri Serra i Boldú. L'acompanyava Rigall que va fer una dissertació sobre folklore popular.

L'any 1949 va ser molt prolífer en actuacions: Poble Espanyol i Festes Majors a diferents barris.

L'any 1950, destaca sobre totes les altres actuacions, la de Sant Esteve Sesrovires, patrocinada per la firma "Canals i Nubiola". Va ballar-se la dansa del poble: El Ball de Crespelles o Garlandes.

L'any 1951 és de destacar l'actuació a Pineda de Mar per la Festa Major. El Grup Folklòric d'Horta entusiasma el públic. Va fer-se el compromís de formar part del programa cada any. Varen anar-hi durant deu anys consecutius.

L'any 1952, del 21 al 28 de juny, a Ciutat de Mallorca i invitats per l'Ajuntament d'aquella ciutat, varen prendre part en el tercer Certamen Internacional de Folklore. Varen participar representacions de Polònia, Irlanda, Ucraïna, Geòrgia, Argentina, Portugal, França, Xile, Hondures, Espanya i Catalunya. Varen obtenir la medalla d'argent i la qualificació de "Benemèritus". La ràdio i la premsa en general, va reaccionar molt positivament. Els directius del Casal de Barcelona els visiten a l'hotel i els conviden a visitar el seu local. Accepten i en la visita tenen unes paraules molt efusives del president que acaben d'arrodonir la satisfacció que duen de l'estada a l'illa. Ballen un parell de danses i els obsequien amb un ram de flors que s'emporten a Barcelona per oferir-lo a la Moreneta i resar-li una Salve en acció de gràcies per l'èxit assolit a Mallorca.

Any 1953, cal destacar les actuacions a la Festa Major de Gràcia i la Festa Major de Barcelona.

L'any 1954, participació en la Festa d'Estiu d'Amélie-les-Bains (Vallespir, Catalunya Nord).

Els anys 1955 al 1958 són de plena activitat, car les actuacions es multipliquen amb els èxits.

De l'any 1959 al 1965, el Grup Folklòric d'Horta resta sense activitat, car els seus components s'han casat o bé s'han dedicat a altres feines fora del barri.

L'any 1966 i amb motiu del Centenari del Centre Parroquial d'Horta, se celebra un Gran Festival Folklòric. De resultes d'aquest, s'impulsa la renaixença del Grup, format per un grup infantil, que comença i fa la seva presentació oficial el 28 d'abril de 1968.

De l'any 1968 al 1971, no són masses les actuacions, encara que es destaquen les del Palau de la Música Catalana, TVE, Gelida, Sala Villarroel i diferents Ateneus.

El 19 de desembre de 1971 el Grup Folklòric d'Horta celebra el seu 25è aniversari; així es tancava una etapa plena en representacions de música catalana.

A partir d'aquí, en silenci, a casa seva, en el seu despatxet, puix les cames ja no l'ajuden, va anar endreçant les seves notes i va fer un lot de danses populars amb història, coreografia, música i, fins i tot, una cinta per vídeo, per la qual va utilitzar els seus exdansaires. Tot aquest material el va lliurar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en presència del Conseller Joaquim Ferrer, d'acord amb l'ordre 373 del Diari Oficial de la Generalitat del 19 d'octubre de 1987.

Mor a Barcelona el dia 10 de desembre de 1988.

RECULLS

Any 1928 - BALL DE LA DISFRESSADA, a Premià de Dalt

Any 1951 - BALL DE LES MAJORALES, a Ulldemolins

Any 1951 -EL PATATUF, a Sant Genís de Palafolls

Any 1951 -L'ESPOLSADA, a Sant Genís de Palafolls

Any 1951 -EL CONTRAPÀS, a Sant Genís de Palafolls

                   amb la seva música antiga)

Any 1952 - DANSA DE L'ESPOLSADA, a Marata

Any 1953 - BALL DE LES FAIXES, a Sant Martí de Tous

Any 1981 - BALL DE GARLANDES, a Vallbona d'Anoia

i un nombre molt considerable de cançons, algunes d'elles publicades al llibre "EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA".

És autor de l'obra "NUPCIAL o LLEVANT DE TAULA" (1950) que es va estrenar al C. P. d'Horta.

DISTINCIONS I HOMENATGES

Any 1925 - Pergamí dibuixat pel mestre Llaveries, lliurat per l'Esbart Pirinenc de Dansaires, primer centre barceloní Obrers de Sant Josep, i el nomena soci de mèrit

Any 1953 - Àlbum de signatures, lliurat l'1 de febrer per les Entitats d'Horta mancomunades amb la titulació "la voluntat folklòrica a encaminar els joves a estudiar la nostra història". Encapçalen l'àlbum:

Aureli Capmany, Arxiver Folklòric de l'Arxiu Folklòric de la Ciutat de Barcelona.

Mn. Miquel Pujol, president del Col·legi de Rectors.

Joan Rigall, folklorista, de l'A.E.E.F.

Mn. Pere Simó, Rector d'Horta.

Cal destacar-hi l'assistència dels mestres Aureli Capmany, Joan Rigall, i en Fèlix Duran i Cañameras, president de la secció de Ciències i Arts del Centre Excursionista de Catalunya; en paraules d'Aureli Capmany, allí es trobaven: "L'avi, pare i nét", és a dir, tres generacions del folklore català: Capmany, Rigall i Castells.

Any 1966 - Homenatge amb motiu del Centenari del Centre Parroquial el 3 de juliol que va servir per impulsar la renaixença del Grup.

Any 1971 - Premi Almorratxa, atorgat per l'Esbart Comtal.

Any 1978 - Homenatge organitzat per l'Esbart Dansaires Catalans de Sant Andreu.

Any 1979 - Homenatge organitzat per l'Associació d'Etnografia i Folklore.

Any 1984 - Premi Plaça Major, atorgat per la Comissió d'Ensenyament de la Diputació de Barcelona i l'Escola Superior de Tècniques en Animació Sòcio-Cultural i Turística.

Any 1988 - La secció d'Esbarts de l'Obra del Ballet Popular l'anomena "HOME DOCTE EN DANSA".