Periòdic setmanal homònim del barri i redacció bilingüe, interessat en la difusió cultural a Horta. El primer número aparegué el 17 de desembre de 1916 al preu de 10 ctms i la possibilitat d'una subscripció trimestral per una pesseta.
Els sis primers exemplars sortiren en format 18 x 24 i dotze pàgines. El número 1 ja va incloure el lliurament de quatre pàgines de la novel·la Marianela de Benito Pérez Galdós. El contingut d'aquest primer exemplar era:
- Nuestro saludo (Editorial)
- Gacetilla (Informació cultural del barri)
- Necrològica
- Periódicos y Revistas (Notícies breus d'àmbit nacional i internacional)
- Batxilleries (Acudits)
- Novelas (Reflexió sobre la moralitat de les lectures del jovent i presentació de la novel·la Marianela)
- Col·laboracions (Narracions, poemes, acudits...)
- Publicitat
L'Editorial acostumava a ser signada per Manuel Andreu,
Editorial del Nº 1
i la portada incloia una fotografia del barri. Les imatges solien
estar signades per Fernández, d'altres també per Ribó.
Joan Torrent i Rafael Tasis en la seva "Història de la Premsa catalana" (setembre-1966), descriuen Horta així:
La barriada d'Horta també té el seu portaveu. Es diu, precisament, "Horta" i és un «Periòdic setmanal independent», que té la seva redacció al carrer Horta, 54, i la impremta al mateix carrer, núm 51, a l'obrador dels germans Ribas. Era un setmanari il·lustrat s de dotze pàgines a dues columnes, format 219 x 159 mm, que valia 10 cèntims. El dirigia Manel Andreu, el qual en el primer número, de 17 de desembre de 1916, diu: "Venimos a luchar por el bien de Horta , a animarle, a hacerle vivir, a inquietar el elemento social neutro, a engrandecer en materia y en espíritu en este pueblo de nuestros amores". Horta publicava textos en castellà i en català, notes referents al millorament i a la urbanització de la barriada i sobre temes teatrals. Publicava fulletó. No sabem que tingués gaire durada.
El número set — 28 de gener de 1917— s'engrandí el format a 24 x 33, reduint, però, el nombre de pàgines, que passaren de dotze a sis. Mantingué, doncs, una superfície similar i el mateix preu.
El número dotze de 4 de març de 1917, com a celebració del començament del segon trimestre, va ser extraordinari, tant en pàgines: 8, com en preu: 15 cèntims, com en el disseny de la capçalera. El números successius tornaren a preu i extensió habitual.
La vida del periòdic va ser prou agitada degut a la reacció dels que no els hi
plaïa el contingut crític que acostumava a oferir.
L'article que obre el nº 17, amb data 18 d'abril de 1917, contenia el següent títol:
Els esdeveniments social i polítics de 1917 es reflectiren en el periòdic, i en
aquest mateix nº, sota el títol: "El desatino de la previa censura", es critica:
"La supresión de las garantías constitucionales".
En l'exemplar que hem consultat s'havien enfosquit alguns paràgrafs amb clara intenció
d'escarni a la censura.
En el següent número, datat el 18 d'abril, la fotografia habitual de la portada va ser substituïda per
un rètol:
Com el futur del periòdic és amenaçat, la Redacció enceta el nº19 de 22 d'abril amb una editorial
titulada:
HAY PARA UN RATO
La situació, lluny de millorar, es complica per la situació econòmica del periòdic.
En el nº 23 de 20 de maig, sense fotografia de portada, es demana l'ajut dels veïns,
solicitant més subscriptors.
En aquest mateix exemplar es denúncia l'agressió patida per Manuel Andreu, autor de les editorials,
en el carrer Pelai de Barcelona, a mans d'uns desconeguts que li reproven les crítiques a la companyia de tramvies.
En el següent número continuen les denúncies d'amenaces a Manuel Andreu.
Els exemplars que hem consultat mostren la davallada del periòdic, doncs el nº 25 es redueix a 4 pàgines i el 27 a només 2. Així fins el nº 31 de 15 de juliol de 1917, que és l'últim que em tingut accés.
