El Parc del laberint

Arribem al Parc del Laberint deixant enrere el "Velòdrom".

En el S XI es va construir la torre de defensa.
S XII: Engrandiment de la primitiva edificació amb estructures annexes. Es conserva part d'un recinte fortificat i una nau absidal.
En el segles XIII i XIV es consolida com explotació agrària.
Des del segle XIV al XVI pertany a la família Vallseca.
En el segle XVII va ser propietat de la Catedral de Barcelona i revenuda a Gabriel Honofre. Acaba formant part del patrimoni de la família Roger-Llupià. A finals del S XVIII, el marquès de Llupià i Alfarràs, Joan Antoni Desvalls, la transforma manant construir una finca d'esbarjo amb grans jardins.

No era un lloc de residència habitual, i només hi tenia una casa en males condicions al costat de la Torre Sobirana, —torre medieval de defensa—. Més tard va ser reformada convertint-se en un palauet d'estil neo-àrab.

Les obres del jardí van començar el 1791 omplint-lo de fonts, glorietes, templets i graonades.

Els hereus van continuar les obres de Joan Antoni Desvalls fins el 1850, en que es va començar a construir el palauet abans esmentat i cinc anys després el canal que travessa part dels jardins.

Vàries plaques commemoratives recorden que els jardins han estat visitats per
Carles IV, Ferran VII i Alfons XIII.

En 1967, la família Desvalls, que no volia mantenir el patrimoni, negocià amb l'Ajuntament que es va fer càrrec del parc condicionant-lo i obrint-lo al públic el 1970. Després d'una nova restauració —1994— el convertí en parc de pagament.